Que ve el llop!

Recordo aquell conte que tenia quan era petit
del pastor mentider, el pastor que cridava dia si,
dia també: "Que ve el llop! Que ve el llop!".
Però no venia mai. Fins el dia que va aparèixer i
llavors quan va demanar auxili, ningú li va fer cas.
El llop es va cruspir el seu ramat.
Aquest conte el podem extrapolar a la vida real,
tot i que hi ha llops i llops.
Hi ha llops que són autèntics depredadors,
però no se n'amaguen. Per altra banda,
hi ha llops que es disfressen de xais
per passar per bons i fotre mossegada
quan menys t'ho esperes i cruspir-se el teu ramat.
Per mi, sincerament, aquests darrers
són els llops que em fan por,
els que no et venen de cara,
sinó que t'enganyen i t'ataquen per l'esquena.
De llops mentiders i desfressats en coneixem molts,
dels altres també, però els primers demostren que
per aconseguir els seu obscur objectiu
(menjar-se el ramat), són capaços d'enganyar,
manipular, fer estratègies extranyes per aconseguir-ho.
Jo penso que més val tenir un llop vigilat,
per dolent que sigui, i veure'l venir,
que no pas una camada disfressada de xais,
que es barregin entre el ramat, sabent que
a la mínima que puguin se l'acabaran cruspint.
I vet aquí un gos, vet aquí un gat,
aquest conte s'ha acabat (o no).